aAbrera.com

Regalos Originales   
Pàgina principal >> Entrevista >> Mari-Bel Vargas: Associació Espanyola Contra el Càncer d'Abrera
Mari-Bel Vargas: Associació Espanyola Contra el Càncer d'Abrera
Article realitzat per: Assumpta Mera

Mari-Bel Vargas

Secretària de l’Associació Espanyola Contra el Càncer, Junta Local d’Abrera

 

 

 

Passar una malaltia d’aquest tipus es molt dur, la família ha de ser una pinya.

 

El càncer bàsicament és una malaltia de les cèl·lules que han canviat el mecanisme de control que governa la seva proliferació i diferenciació. A conseqüència d'aquest canvi es produeix la multiplicació sense control i amb capacitat d'envair les estructures veïnes i, per via limfàtica o hemàtica, les noves colònies tumorals o metàstasis. Es presenta en totes les espècies animals, edats i races. Es coneix que la freqüència, la distribució geogràfica i el comportament dels diferents tipus de càncer estan relacionats amb el sexe, l'edat, la raça, la predisposició genètica i l'exposició a productes carcinògens com els colorants, el benzè, el quitrà, el fum del tabac, etc. Alguns virus també han estat identificats com a agents causals del càncer. Ara fa 50 anys, es creava una associació benèfica sense ànim de lucre per  proporcionar informació, orientació i suport tant emocional com material, durant el procés de la malaltia. Aquesta entitat, l’Associació Espanyola Contra el Càncer, ràpidament va fer arrels i va començar a ramificar, creant-se centenars de juntes locals i provincials. A Abrera en tenim una.

 

-Quina és la finalitat de l’associació?

Recaptar diners que es destinaran a la investigació i la lluita contra el càncer.

 

-Quines són les cites solidàries de l’entitat? Quines activitats organitzeu durant l’any per ajudar a recaptar diners? 

La qüestació, que la fem al juny, per Sant Pere, aprofitant la Festa Major que es quant més ambient hi ha al poble.  També el festival contra el càncer, que el farem ara el 22 de novembre. I venem loteria de Nadal.

 

-I els abrerencs són receptius amb l’associació? Col·laboren fàcilment?

Sí, només s’ha de veure que cada any superem les quantitats de les recaptacions.

 

-Demanar diners sempre és una tasca complicada. En el període de recessió econòmica que estem vivint, resulta encara més difícil sensibilitzar a la gent?

Sí, és una tasca complicada, però cada vagada hi ha més gent sensibilitzada en aquet tema, perquè avui en dia es molt estrany trobar una família que no tingui algú que hagi patit o pateixi de càncer. La gent, quan fa la donació, ho comenta.

 

-Però a banda de recaptar diners per a la investigació de la malaltia, feu d’altres activitats com xerrades informatives. A qui les adreceu, a malalts o la societat en general? Quina mena de xerrades? 

Sí, aquest any hem fet una xerrada sobre el càncer de pell i la protecció solar. L’assistència va ser mol bona i la xerrada molt interessant, la gent va marxar molt informada i contenta. I que jo sàpiga, només hi havia una afectada, amb això et vull dir que està adreçada a tothom que vulgui està informat. Com ja saps, hem fet una sobre la pròstata. Aquesta l’hem fet per veure si els homes també volen estar informats, ja que normalment l’assistència majoritària son dones. Per què? No ho sé... També varem fer la passejada del cotxes clàssics amb  l’Associació Clàssics del Baix Llobregat  Vikingos del 600, una novetat aquest any i, la veritat es que va ser un gran èxit. L’any que ve segur que repetirem.

 

-Gràcies precisament a la tasca que realitzeu les associacions locals contra el càncer, al llarg dels anys heu pogut anar recollint molts diners per a la investigació. Podríem dir que estem doncs, en un moment especialment òptim en la recerca d’aquesta malaltia?

Personalment crec que si, però encara som lluny d’eradicar aquesta malaltia. Les estadístiques diuen que ja estem en el 52 % de casos que es curen, però un 48 % es un nombre molt alt que no superen la malaltia. Però vist amb optimisme s’avança molt i crec que s’avançarà molt més, llàstima que no s’avanci més ràpid.

 

-Actualment, quin dels càncers és el més freqüent entre la societat catalana i quin és el que té el percentatge més alt de curació?  

No crec que sigui la persona més adequada per contestar aquesta pregunta però m’arriscaré. Pel que tinc entès a Catalunya, per ordre, el de pulmó, el de pròstata, colon i mama, però en realitat aquí a Abrera pots trobar altres tipus que no siguin aquests.

 

-I quin és el que té el percentatge més alt de curació?

Sembla ser que el de pròstata, mama i colon sempre i quant no hi hagi metàstasi que és realment el problema més gran del càncer. Mentre les cèl·lules malignes estiguin controlades a l’òrgan afectat no hi ha problema, però si s’escampen i produeixen la metàstasi, malament. En el cas del càncer de colon la mitjana de vida són 5 anys des de que el detecten fins que et mores, però hi han persones que no arriben als 3 anys, segons  la ràbia de la “bestia”, que deia el meu home, que en el seu cas va ser així. Ja veus que et parlo per experiència i no en vull allargar més, que no acabaria.

 

-Quan es detecta la malaltia, sovint el malalt cau en el desànim. Que els hi diries a les persones que recentment se’ls hi ha detectat un càncer.

Mira, això va segons la persona. N’hi ha que no te n’assabentes  fins que s’ha mort, es tanquen a casa i no volen que la gent ho sàpiga. Però aquestes persones són les mínimes perquè per això estan els psicòlegs. També hi ha qui ho porta millor, amb molta força i ganes de lluitar i, tot esperant que la pròxima quimioteràpia sigui la bona i encara animen als que tenen al costat. Què els hi diria? em preguntes. És molt forta aquesta pregunta, però els hi diria que lluitessin i que aprofitessin tos els moments bons i sobretot que parlin molt del tema amb els amics i els familiars i que preguntin tots els dubtes a l’oncòleg, que realment és l’expert.

 

-I els familiars, quina importància tenen en la curació de la malaltia i quina hauria de ser la seva actitud per ajudar al malalt? 

Tota. Passar una malaltia d’aquest tipus es molt dur, la família ha de ser una pinya. Sobretot els que viuen amb el malalt. No deixar que vagi sol al metge, sinó pot un, que l’acompanyi una altra i, més si està en tractament i la cosa pinta malament. L’actitud de la família a de ser de molta paciència, animar al malalt, parlar del tema, mimar-lo, estimar-lo i, sobretot escoltar-lo. Deixar que el malalt parli i es queixi.  Té dret. I els que estan al costat sobretot han d’entendre que pot ser que en poc temps ja no el tinguin. És molt dur dir això, però s’ha de ser realistes, el càncer es una loteria, toca a qui toca i es cura el que es cura.

 

-Pensa que tenim bons tractaments contra el càncer a Catalunya i, concretament a la nostra comarca?

Mira et parlaré de la meva experiència. Nosaltres estàvem a Canàries i quant la cosa pintava malament varem decidir tornar a casa i els metges de Canàries ens van dir que anéssim al millor lloc de tota Europa: ICO DE BELLVITGE. També ens van dir que la quimioteràpia que es dona als Estats Units ja es dona arreu del món. Crec que t’he contestat la pregunta, no?

 

-I es pot prevenir el càncer? Com ho podem fer?  

Sí, es clar que es pot prevenir. Amb revisions anuals i, si tenim algun símptoma, en el cas dels  homes que els hi costa més, anar al metge. Però també s’ha donat el cas que el càncer no avisa, no fa mal, no dona símptomes, i quan els dona, a vegades ja es massa tard. 

 

-Tornem a l’associació d’Abrera Contra el Càncer. Com poden les persones interessades contactar amb l’entitat?

Poden contactar amb nosaltres a través de la presidenta de l’associació MONTSERRAT FOSALBA SIMÓN,  telèfon 937700970. O jo mateixa, la secretaria MARI-BEL VARGAS CALERO, telèfon 93 770 28 98. Som molta colla, gairebé ens coneixen a totes, si pregunten per l’associació.

 

-I per acabar, li demanem un desig per al futur? 

M’agradaria que, tant en el càncer com en d’altres malalties, la investigació anés  més avançada que les tecnologies, per exemple, no?

 

-Moltes gràcies i que per molts anys continueu fent aquesta tasca tant humana i solidària com és la lluita contra el càncer. Gràcies!

[ Fer comentari ]

MªRosa
19/11/2008
00:20

despes de leer ésta entrevista sobre el cancer, me siento con la responsavilidad dé manifestar la impotencia que ante ésta y otras enfermedades tenemos el ser humano, lo único y más importante que se puede hacer es cuando te toca,¿y aquien no a tocado? de más o mens cerca, coraje , fuerza y amor, mucho amor, ya que es la mejor medicina ,y como nó, apollo alas familias en estas circunstancias. adelante, seguiremos luchando contra esa fiera, que se manifiesta de muchas otras formormas.

Teresa
20/11/2008
22:03

Aquesta bèstia és terrible,sempre arriba per sorpresa i a tots ens ha tocat en un moment o altre de la vida. A la última pregunta de l'entrevistadora jo també respondria com la Maribel--necessitem més investigació--

[ Fer comentari ]

     

El teu comentari ...

La IP del teu ordinador és: 178.33.167.39  
Nom
Autentifica't amb facebook i el comentari es publicarà automàticament
Comentari
(màxim 500 caràcters!)
 
Quins caràcters hi veus?
 
>> Publicar comentari >>         
 

Abril2018

DlDmDcDjDvDsDg
26272829303101
02030405060708
09101112131415
16171819202122
23242526272829
30010203040506




acpg





  Un producte de:

www.aAbrera.com